Comença la setmana intensa de les Festes de Moros i Cristians d’Oliva. Publique l’article que he escrit, en representació de l’Associació Artístico Musical d’Oliva, per al llibre de festes que enguany està dedicat a la Música.
Un binomi indissociable: la Banda de Música d’Oliva i les nostres Festes de Moros i Cristians
La Festa de moros i cristians no tindria la identitat pròpia que té sense la seua música. Per al món bandístic, i especialment a la nostra terra, la música de moros i cristians és un tret característic que ens fa únics i que genera tota una vida cultural, econòmica i social al voltant d’aquesta. A Oliva, no som una excepció i les seues festes de moros i cristians no es poden entendre sense la Banda de Música d’Oliva. Aquest binomi, no sempre perfecte, ha permès que en les darreres dècades la qualitat de la música i la festa haja crescut com mai abans.
La nostra Banda de Música és centenària. No sabem ben bé quan però a finals del segle xixja hi havia música de banda a Oliva. Actualment, l’Associació Artístico Musical, i la seua Banda Simfònica al capdavant, és l’hereva del moviments i associacions de música de banda que han existit a Oliva en la seua història. Estic segur que de molt abans –encara no ens hem posat a investigar-ho adequadament–, essent com era la vila un nucli poblacional demogràficament i social molt important a la comarca. Ara que volem celebrar les efemèrides centenàries de les festes convé observar que alguns moments claus de la festa estan estretament vinculats als de la banda de música. Ja he escrit diverses vegades sobre Rafael Esteve Nicolau, mestre de Muro, que va vindre a dirigir la banda d’Oliva en 1923 –així com també ocupar la plaça d’organista de Santa Maria i ser impulsor de la vida musical de la comarca amb música als cine i varietésal Teatre Olímpia o a Bellreguard–. Esteve Nicolau va escriure diverses peces de música de moros i cristians per al seu poble i molt probablement es pogueren escoltar a Oliva durant les seus festes de maig. Un segon moment important per a la banda va ser la seua reactivació durant la postguerra per part d’Eduardo Borràs, com a president, i Teodoro Castellano, com a director. La banda va tornar a tindre activitat sobre 1947 i les festes de moros i cristians, de nou a Sant Roc, daten de 1949-50. Però sens dubte, el moment més important en aquesta estreta relació se situa en els anys 1975 i següents. Són coneguts els moments fundacionals de les nostres festes però tal vegada es coneixen menys algunes peces que van tindre una repercussió cabdal. Francisco Esteve Pastor, fill de Rafael Esteve i que havia passat part de la seua infantesa i la seua adolescència a Oliva, va escriure una sèries d’obres per a la festa de moros i cristians d’Oliva: Eduardo Borràs(1973, pasdoble, dedicat al seu amic, president de la banda i membre de la filà Mudéjares d’Oliva); Mudéjares(1976, dedicada a la filà d’Oliva); Desfila la banda(1977, himne-marxa amb lletra de Salvador Soler). Paco Esteve té dos pasdobles més vinculats a Oliva Mari Carmen Sanchisi Els Bandidos de la Safor(1977). Aquestes obres es conserven en els arxius de la Banda d’Oliva i de la Banda de Muro.
Com enunciava abans, la relació estreta de la Banda d’Oliva la festa de moros i cristians s’ha intensificat en els darrers temps. L’estreta col·laboració entre la banda i la festa ha propiciat la recuperació d’algunes peces antigues, amb el corresponent concert i gravació, com les comentades anteriorment Mudéjares,Varelito o Cantos Árabes, ambdues de Juan Gascó, en 31 Anys de Festa(2006); o ¡Ay, Rosmary!o Moros Españoles, en En Roig i Negre (2009) de la filà Pirates. Tanmateix, la part més important de l’estreta vinculació ha estat l’estrena de multitud de pasdobles, marxes mores i cristians que han anat incrementant el patrimoni musical de les festes de moros i cristians. I no només d’Oliva: moltes peces escrites per als càrrecs festers o filaeses toquen més enllà del nostre poble i això és sinònim de qualitat i orgull. Aquesta vinculació va propiciar que en 2003 es convocara el I Certamen de Marxes mores i cristianes “Ciutat d’Oliva”. El certamen bianual que va durar quatre edicions va ser sinònim de creació musical d’alta qualitat i d’una forma d’entendre la festa donant-li una importància central a la música. Per diversos motius, que s’expliquen en un altre article del llibre de festes, el certamen va deixar de realitzar-se i seria bo prendre consciència d’aquell esdeveniment que va significar posar el nom d’Oliva entre els llocs privilegiats del món de la música de banda ja que, aquesta la música de moros i cristians és de les poques, sinó l’única, creada ex professo per a aquesta formació.
Les interpretacions que per part de la nostra banda hi ha hagut en concerts, com el tradicional concert de festes que es realitza el segon diumenge de juliol, o els benèfics que organitza la Federació per ser la nostra festa d’interès autonòmic, representen una part important d’esta vinculació; les gravacions que es realitzen que, a pesar de diversos inconvenients i disputes, van engrandint el repertori sonor de la festa; i les interpretacions al carrer en els actes oficials de la Federació, en soparets i, sobretot, en les entrades mores i cristianes, on la Banda d’Oliva desfila darrere dels càrrecs festes d’ambdós bàndols. Cal no oblidar que l’Associació Artístico Musical d’Oliva i la Junta de Moros i Cristians d’Oliva –encara no teníem Federació– van signar un conveni de col·laboració en 2007, prorrogat els següents anys, reconeixent el treball de la banda i donant el protagonisme oportú per engrandir les festes de moros i cristians d’Oliva.
És evident que aquests estrets lligams entre la Banda de Música i la festa de moros i cristians és un binomi indissociable. I que a pesar de les disputes, majoritàriament personals, aquesta relació està consolidada i és més necessària que mai per fer de les nostres festes referent encara més important. Enguany marxarem darrere del capità moro, Miquel Lleches, músic de la banda; i del capità cristià, Jaime Garcia, amb la família també a la nostra banda. Com vegeu, una relació que continuarà.
